Comparte esta página en

verde Estado verde (Nivel 2/10)

Boieto

Boieto

Perfil de usuario no disponible. La persona que estás buscando ya no es un usuario de Ciao.

Opiniones escritas

desde 05/10/2005

28

Por la letra V 13/07/2006

La (dura) vida...

Por la letra V En aquests dies de tristesa, de no poder sortir del llit, el meu càncer m'està matant interiorment, la gent que em ve a visitar no entra a l'habitació, em venen a veure com estic, però es queden al saló amb els pares. La tristesa de sentir-te sol i no tenir res més que la companyia dels llibres molt agradables per marxar d'aquest món, on tothom és infeliç, però quan acabes el llibre, tot la fantasia s'esvaeix i tot torna a la normalitat. L'estrès, la gent amunt i avall, preocupant-se únicament en els seus problemes, i no es paren a pensar en els problemes del món, o simplement dels veïns del costat, els tiets, la família, l'únic que els importa és la feina, és clar, però ja em direu, és inevitable. Amb la d'anys que els queden d'una vida amargada pagant al final de cada mes la hipoteca d'una casa que hauran aconseguit pagar amb una vida, que els haurà privat de tenir moltes estones de felicitat. Uns totxos que no s'enduran més enllà... Però clar, a una nena petita com jo, no li fan cas. Però resulta que llegint i llegint, he descobert que hi havia un temps, una gent, que si, que defensaven un món on tothom fos igual, sense manca de res, sense classes socials, sense capitalisme, on tothom tingués llibertat, poder conviure tots junts en sistema assambleari... Bé perdoneu la meva avorrida història, però ara que sé que em queden pocs dies de vida en aquest món egoista, volia fer un petit homenatge a aquelles persones que van lluitar per la llibertat ! , aquelles persones que ...

Frases para pensar 12/07/2006

Prohibido Pensar !!!

Frases para pensar En aquests dies de tristesa, de no poder sortir del llit, el meu càncer m'està matant interiorment, la gent que em ve a visitar no entra a l'habitació, em venen a veure com estic, però es queden al saló amb els pares. La tristesa de sentir-te sol i no tenir res més que la companyia dels llibres molt agradables per marxar d'aquest món, on tothom és infeliç, però quan acabes el llibre, tot la fantasia s'esvaeix i tot torna a la normalitat. L'estrès, la gent amunt i avall, preocupant-se únicament en els seus problemes, i no es paren a pensar en els problemes del món, o simplement dels veïns del costat, els tiets, la família, l'únic que els importa és la feina, és clar, però ja em direu, és inevitable. Amb la d'anys que els queden d'una vida amargada pagant al final de cada mes la hipoteca d'una casa que hauran aconseguit pagar amb una vida, que els haurà privat de tenir moltes estones de felicitat. Uns totxos que no s'enduran més enllà... Però clar, a una nena petita com jo, no li fan cas. Però resulta que llegint i llegint, he descobert que hi havia un temps, una gent, que si, que defensaven un món on tothom fos igual, sense manca de res, sense classes socials, sense capitalisme, on tothom tingués llibertat, poder conviure tots junts en sistema assambleari... Bé perdoneu la meva avorrida història, però ara que sé que em queden pocs dies de vida en aquest món egoista, volia fer un petit homenatge a aquelles persones que van lluitar per la llibertat ! , aquelles persones que ...

Lluis Llach 02/04/2006

Llastima que ja es retira

Lluis Llach Història: Lluís Llach i Grande Su padre, médico, hijo de terratenientes, había conseguido plaza en Verges. Su madre, maestra, recibió una educación burguesa en Barcelona. Tiene un hermano mayor que se llama Josep Maria. Según el propio Lluís Llach, la persona que introdujo la música en su casa fue su madre. La guitarra que utilizaban él y su hermano era la de ella. También tenían un piano. Compone sus primeras melodías a los seis o siete años, pero hasta 1965 aproximadamente no escribe su primera canción, Que feliç era, mare, con letra de su hermano. Debuta a principios de 1967 como integrante del movimiento de la Nova Cançó cuando se incorpora al grupo Els Setze Jutges, del que sería el último componente. Enseguida optó por una línea políticamente comprometida, que ha continuado a lo largo de su carrera artística. A finales de 1969, después de éxitos de gran impacto popular, actuó en solitario en el Palau de la Música Catalana, consolidándose como uno de los mejores cantautores del momento. Viajó a Cuba y también actuó en solitario en Madrid. Ello le acarreó la prohibición de cantar durante cuatro años en Barcelona. Entoces empezó a actuar en Francia con cierta frecuencia, concretamente en París, donde llega a cantar en el teatro Olympia. Después de sus recitales del año 1975 es detenido y multado. Se le prohíbe actuar en España durante ocho meses. Reaparece en el año 1976 en el Palau Municipal d'Esports de Barcelona donde demostró su poder de ...

de Politica 03/12/2005

Un catalan con una de Madrid

Por la letra A 30/11/2005

ATENCIÓN, ESTAFAS A LA VISTA !

Canon EOS 10D 29/11/2005

Alucinante, Gran calidad

Canon EOS 350D 23/11/2005

La nueva era de las reflex digitales

Ver más opiniones Volver arriba